1. |
L'home sense dits
03:39
|
|||
|
L'home sense dits
L'home sense dits
em parla cada nit,
sempre que estic sol
o quan m'apropo al llit.
L'home sense dits
és desagraït.
No veu que el que li passa
és pel bé de tothom
L’home sense dits
es creu massa naïf.
Vol parlar sempre de tot
però critica a tort i a dret.
L’home sense dits
parla cada nit,
busca a qui enganyar,
sempre vendrà fum.
L'home sense dits
no sap quin límit té;
no sap ben bé qui és,
ni què no serà.
L'home sense dits
L'home sense dits
L'home sense dits
L'home sense dits
L'home sense dits
mira a l'infinit
cada dia al dematí
des del meu mirall
|
||||
2. |
Homenatge
02:15
|
|||
|
Homenatge
Cantautors, il·lustres genis
de pa sucat amb oli anglès.
Trencaclosques, comercials,
amb somnis de tot a cent
“Jo només”, “jo no en sé”,
modèstia de postal.
Venedors de fum,
“Senyors Esteve” amb instrument.
Mil paraules per dir en vers,
mil paraules per no dir res.
Fills de Buda clamant al cel,
fills de puta prenent-te el pèl.
Virtuosos impotents,
onanistes professionals.
Prostitutes musicals,
veletes per vocació.
Tots vestits de passarel·la,
luxosos instruments.
Melodies tontes,
lletres guatxigüei
Mil paraules per no dir res,
mil paraules per dir en vers.
Un fill de puta prenent-te el pèl,
un fill de buda clamant al cel
De què cantar, per què tocar, si la finestra em fa de mirall.
|
||||
3. |
Massa tard
04:18
|
|||
|
Massa tard
Sempre amb indirectes i insinuacions,
silencis plens de perversions.
Triar sempre el pitjor camí, el més tortuós.
Ments en forma d’espiral, permanents adolescents
I un sentiment de culpa que ho enverina tot.
Missatges entre línies, trucades perdudes.
I ja és massa tard perquè ens agafem de la mà.
El canvi permanent, saber quan hem de dir-nos adeu.
Regals interessats que busquen dependència,
mirades de reüll, més pròpies de vampirs.
Petons que busquen dir adeu, una incertesa permanent,
un sempre veure el que falta i no dir gràcies pel que hi ha.
I la ment malalta, que es fa mal per fer-se mal,
emmerdada i esquitxant tot el que pot.
Ja és massa tard perquè tu i jo ens donem la mà.
El riu que mai s’atura, saber quan cal creuar sense por.
|
||||
4. |
Meu (1985, 1986, 1987)
04:34
|
|||
|
Meu
1985
Un cotxe vermell
sobre llambordes velles.
Catifes de neu al carrer gran.
Caliu al rusc.
Febrer de 1985.
1986
(instrumental)
1987
Tres dies plovent cendra
a la barana del meu balcó.
Silenci de cementiri.
Un 19 de juny de 1987.
|
||||
5. |
Podríem
02:47
|
|||
|
Podríem
Podríem creure que triem,
que el dolor és il·lusió,
que ens queixem perquè ho volem.
Deixem-ho per demà
deixem-ho per demà
Pensar que mai (ens) equivoquem,
que hi ha camins i opcions
i tot és bo perquè escollim.
Deixem-ho per demà,
deixem-ho per demà,
deixem-ho per més tard,
deixem-ho per demà.
Podríem veure clarament
que es pot parlar sempre de tot,
que cal mirar sempre endavant
Deixem-ho per demà,
deixem-ho per demà,
deixem-ho per més tard,
deixem-ho per demà.
Podria ser molt més honest,
saber mirar dins meu.
No anar sempre amunt i avall
i dir gràcies per tot.
Deixem-ho per demà,
deixem-ho per demà,
deixem-ho per més tard,
deixem-ho per demà passat.
|
||||
6. |
Moltes gràcies
04:03
|
|||
|
Moltes gràcies
Moltes gràcies per tot,
moltes gràcies per tot,
moltes gràcies per tot.
Pels matins atapeïts,
per dinar a sota terra,
pel menjar amb gust de malalt.
Exigint absurditat
i mirar a l’altre costat.
I una trencadís ben instructiu;
no siguis tu, sigues un més.
Aprèn a ser part del ramat!
I un pare nostre en anglès.
Un gran aprenentatge,
un gran aprenentatge,
un gran aprenentatge,
un gran aprenentatge.
Moltes gràcies per tot,
moltes gràcies per tot,
moltes gràcies per tot,
gràcies per tot, amén.
|
||||
7. |
Camí
03:48
|
|||
|
Camí
Aquí comença un camí,
un inici i un final.
Una porta cap al buit.
Un refugi interior,
un jardí i una presó.
Tot alhora i no res.
O potser...
no res.
Alguna cosa ha canviat;
he mirat la meva mà
i ja no era la d’abans.
Els meus dits són diferents.
Vull mirar a l’horitzó
però cinc mil espurnes no em deixen en pau;
em recorden el que sé:
Que hi ha molt camí per fer
|
||||
8. |
I (a, b, c)
11:08
|
|||
Jordi Farreras Barcelona, Spain
Després d'anys de fer bateries amb Kitsch, Abús o Ran ran ran, i electrònica amb CrO2, trec el meu primer treball en
solitari l'any 2020, "L'home sense dits", seguits de "La libreta verde" i "Els amics perduts".
Vaig créixer escoltant la música dels 70 i dels 90.
M'agrada fer discos conceptuals i sempre amb diferents col·laboradors.
En breu estrenaré "El curioso impertinente" i "Meridiano Cero".
... more
If you like Jordi Farreras, you may also like:
This debut from the Canadian indie artist features pop, folk, and country influences.
go to album
On her stunning new record, Haley Fohr explores her experiences with PTSD.
go to album
British folk musician Tom Nash built these delicate and moving songs around a broken harmonium, allowing its limitations to open up worlds.
go to album
Moses Sumney’s debut full-length is full of moody, soulful songs, with warm, rich textures and tones.
go to album
A female voice that feels out of another century quivers over a folk harp on the 11 tracks that make up this exclusive video album.
go to album
Haley Fohr introduces her narrative outlaw country alter ego, a woman born to live on the margins, born to die.
go to album
There's a little Mazzy Starr and Beach House in these melancholic yet alluring dreamy folk tunes from LA.
go to album
